Aquesta pregunta me la faig (a l'igual que força gent que conec) després de veure el gran boom que ha tingut aquest esport (i crec que l'esport en general) en els dos anys darrers.
Personalment crec que és molt bo per l'esport en general que la gent el practiqui amb la finalitat de fer esport per sentir-se bé, sense importar el resultat final en una competició. És més, l'esport d'alt rendiment es nodreix a la llarga de joves que comencen amb l'esport animats pels seus pares, que segurament la gran majoria són d'aquest gtrup de gent que fa esport com a hobbie.
Però per altra banda, crec que aquesta massificació en le competicions per tots els nivells, ha estat molt de sobte, gens progressiva. I com a conseqüència crec que els organitzadors s'han trobat desbordats, convertint-se en alguns casos una mica desastre la cursa.
Penso que si es vol fer una prova amb 4000 participants de nivells tan diferents (com és el cas del darrer triatló de Barcelona), poder seria millor palntejar-se de fer un cap de setmana triatlètic o només 1 dia, com es fa a diferents llocs d'Europa. La gent podria sortir en una sortida adient al seu nivell. Els "professionals" podrien córrer sense perill de trobar-se un "popular" pel seu camí anant a 45km/h mentre l'altre amb prou feines va a 30km/h etc...
Per altra banda, crec que ha sorgit la idea entre la gent de que si fas triatló et converteixes automàticament en un super-home o una especie de súper-guerrer de la saga Bola de Drac. A veure per favor, que fer un triatló i acabar-lo ho pot fer qualsevol persona que faci mínimament esport! I que el triatló, com qualsevol altre esport, no té més secret que entrenar. Quan millor entrenis (QUE NO ES EL MATEIX QUE ENTRANAR MOLT!) millors resultats obtindràs.
Per tant, nois, noies, senyors, senyores, avis, àvies si us decidiu per fer triatló, que sigui per gaudir d'un esport dur, maco, genial, apassionant, etc. però que no sigui per anar presumint de que ets un súper-home/dona. I si no el practiqueu, però coneixeu algú que el practiqui, no el tracteu com un súper guerrer a qui us encantaria imitar i amb qui us inspireu cada matí al llevar-vos, perquè no té més mèrit que el nedador que cada dia es tira a l'aigua a les 6 del matí i a les 15:00, que el ciclista que es juga la vida a la carretera perquè la bici és el seu hobbie o el corredor que entrena a les 23:00 de la nit quan arriba de la fina per fer curses de 10km en 50 minuts. Simplement a escollit un altre esport.
Amb això no vull dir que els qui practiquem triatló siguem uns fantsames, ni molt meny! Però últimament quan parlo amb gent i surt el tema del triatló, em califiquen com un tio que fa una cosa excepcional a la vida. I ni molt menys ho és.
Si fes un ironman en menys de 9 hores, seria un altre tema. Però al cap i a la fi, si aconsegueixes fer això, és per que hi dediques més temps a entrenar i descansar (i perque tens unes qualitat necessàries per aconseguir-ho, clar!).
Per mi les mega-persones per fiaxar-me són aquells metges que t'agafen en un quiròfan mig mort i et salven la vida, o el que troba la vacuna per la sida, o aquell/a que troba tractament nou per acabar amb el càncer, o aquells que ho deixen tot per marxar a llocs amb misèria per a la gent a sortir endevant.
Tant de bo poguéssim tornar a ser aquells 300 que sortiem al triatló de Barcelona (fa 13 anys era una bogeria de gent!) i que la gent ens mirava amb cares estranyes per anar corrent amb un banyador i un top i no pér altres motius!
dilluns 2 de novembre de 2009
dimecres 12 d’agost de 2009
QUANT DE TEMPS SENSE ESCRIURE!
Des de el 24 de maig que no tornava a escriure per aquí. I es que entre la feina i que tampoc tinc gaires coses interessants per explicar, ho vas deixant i passa el que passa.
Esportivament només he de parlar de la CURSA DEL LLOP www.cursadelllop.com Increhíblement dura. "Només" vaig inscriure'm a les 3 etapes de diumenge, ja que dissabte teníem castells a Ribes amb la colla i també amb els Castelleres de Vilafranca. I poder compartir plaça i fer pinya amb Vilafranca als castells de 9, no es pot fer cada dia!
Així que diumenge 28 de juny en Manu Juarez i un servidfor comencem el dia amb 24km de caiac per l'Ebre. Des del Molí de Mirons fins a l'embarcador de Tortosa. Recorregut que es fa contracorrent i que per no haver-nos informat bé, varem arribar tard a la sortida. Tot i això sortim uns 5 minuts més tard que la resta, temps gens excessiu, tenint en compte tot el que ens queda. En Manu de desguida decideix anar al seu ritme i jo vaig fent. Vaig avançant a força gent durant el recorregut. EM trobo amb en Carles Gamisans, qui corria per no se quantes vegades la cursa complerta (tot un crack el tio!) i m'aconsella regular, ja que les 2 etapes que em queden després del caiac, són molt dures. Així que palegem un al costat de l'altre. Jo només porto un bidó amb aigua, ja que amb les presses no vaig agafar menjar ni sals. I això em va passar factura. En Carles decideix para a banyar-se i jo opto per volcar el caiac per remullar-me i esquimotejar (donar-li la volta sense sortir de dintre) i seguir fins al final. Finalment arribo a meta amb un temps de 3:08:08 i en la posició 5ª de 16 que van acabar. Si hagués arribat a temps hagués acabat en 4ª posició.
Un cop acabo, em dirigeixo a l'avituallament a agafar els dorsals i menjar. En Manu arriba en 3:33:42 i en la posició 14. Per la seva 3ª vegada que es pujava a un caiac no està gens malament.
Carreguem el cotxe, ens canviem i cap a la sortida la mitja marató. La Mitja amb més desnivell de Catalunya. Ja em van avisar que era dura de collons. Però no m'ho imaginava tant dur! Surto amb un ritme tranquil, acompanyat d'un home amb qui va`rem anar xerrant un bon tros. Però a l'arribar al port de muntanya (El Caro, pujat a la Volta a Espanya) jo em quedo i decideixo anar fent al meu ritme, pensant en la btt que em queda després. Vaig parant als avituallaments (molts i seguits) per beure aigua i menjar fruits secs. Tot i així, la pujada es molt dura i es fa interminable. En alguns trams vaig decidir caminar, ja que anava més ràpid així que corrent. Finalment arribo a meta amb un temps de 2:27:33 i en la posició 74 de 134 corredors que van finalitzar. En Manu va acabar amb un temps de 2:14:27 i posició 48.
Un cop acabada la cursa a menjar ràpid alguna cosa mentres em canvio per la bici. En Manu decideix no fer la bici, ja que no es troba gens bé.
Jo veient el que m'espera parlo amb l'organitzador per si hi ha cap problema en si em canvio el recorregut (passo del de 110km al de 83 km). Em diuen que cap problema i cap a la sortida. Surto tranquil, amb agilitat i buscant el meu ritme. A les baixades em passa gent, però a les pujades n'adelanto jo. Em trobo amb pistes amples i molt ciclables, però cap al km 25 entrem en una zona de bosc, plana que amb la meva tècnica pèssima, me les fa putes. I la cosa es complica quan pel bosc ens fotem dintre d'una zona estreta amb baixada. Vaig moot puro per estar per la tècnica i intentant saltar un tronc del terra, la roda del davant em pica contra ell i surto volant pel davant de la bici. Caic en una posició amb les cames que m'enrampa fins les pestanyes! Total que em quedo esparramat tot sol al terra amb unes rampes del 15! Estiro, i quan em passen torno a pujar a la bici. Però ala que venia un repetxó, merda. Em tornava a enrampar. Veient que estic patint més que disfrutant em plantejo plegar. Arribo al km 31 on hi ha un control i avituallament. Esl pregunto que tal es el que em queda i em responen que si vaig molt cardat m'aconsellen que plegui. Així que els faig cas i em quedo amb ells per que em tornin amb el cotxe. Varem fer el mateix circuit que els corredors i sort que els vaig fer cas! Quines pujades m'esperaven!
Tot i haver plegat, he quedat encantat amb aquesta cursa. Poca gent, molt ben organitzada i en uns paissatges espectaculars. I ja estic esperant que l'any que ve es torni a celebrar per fer-la sencera (les 6 etapes).
Des de llavors, l'esport l'he deixat força de costat per la feina. Tot i així m'he mantingut en els 75kg. Però els últims 10 dies de Juliol han estat la perdició i he pujat fins a 78 kg. Així que ara toca menjar menys i entrenar més.
La setmana passada vaig fer la travessa de Sitges, pensant en la Marnatón (4 de setembre), per la qual no havia entrenat gens. El mar estava una mica picadet i les onades molestaven una mica, sobretot per intentar anar en línea recta. Al final vaig acabar els 2200 mts amb un temps de 36':45'', posició 56 de 267. Ara nedo cada dia per preparar la marnatón, però el 21 d'agost marxem a Noruega fins els 31. no he trobat cap piscina per poder anar a nedar algun dia.
Esportivament només he de parlar de la CURSA DEL LLOP www.cursadelllop.com Increhíblement dura. "Només" vaig inscriure'm a les 3 etapes de diumenge, ja que dissabte teníem castells a Ribes amb la colla i també amb els Castelleres de Vilafranca. I poder compartir plaça i fer pinya amb Vilafranca als castells de 9, no es pot fer cada dia!
Així que diumenge 28 de juny en Manu Juarez i un servidfor comencem el dia amb 24km de caiac per l'Ebre. Des del Molí de Mirons fins a l'embarcador de Tortosa. Recorregut que es fa contracorrent i que per no haver-nos informat bé, varem arribar tard a la sortida. Tot i això sortim uns 5 minuts més tard que la resta, temps gens excessiu, tenint en compte tot el que ens queda. En Manu de desguida decideix anar al seu ritme i jo vaig fent. Vaig avançant a força gent durant el recorregut. EM trobo amb en Carles Gamisans, qui corria per no se quantes vegades la cursa complerta (tot un crack el tio!) i m'aconsella regular, ja que les 2 etapes que em queden després del caiac, són molt dures. Així que palegem un al costat de l'altre. Jo només porto un bidó amb aigua, ja que amb les presses no vaig agafar menjar ni sals. I això em va passar factura. En Carles decideix para a banyar-se i jo opto per volcar el caiac per remullar-me i esquimotejar (donar-li la volta sense sortir de dintre) i seguir fins al final. Finalment arribo a meta amb un temps de 3:08:08 i en la posició 5ª de 16 que van acabar. Si hagués arribat a temps hagués acabat en 4ª posició.
Un cop acabo, em dirigeixo a l'avituallament a agafar els dorsals i menjar. En Manu arriba en 3:33:42 i en la posició 14. Per la seva 3ª vegada que es pujava a un caiac no està gens malament.
Carreguem el cotxe, ens canviem i cap a la sortida la mitja marató. La Mitja amb més desnivell de Catalunya. Ja em van avisar que era dura de collons. Però no m'ho imaginava tant dur! Surto amb un ritme tranquil, acompanyat d'un home amb qui va`rem anar xerrant un bon tros. Però a l'arribar al port de muntanya (El Caro, pujat a la Volta a Espanya) jo em quedo i decideixo anar fent al meu ritme, pensant en la btt que em queda després. Vaig parant als avituallaments (molts i seguits) per beure aigua i menjar fruits secs. Tot i així, la pujada es molt dura i es fa interminable. En alguns trams vaig decidir caminar, ja que anava més ràpid així que corrent. Finalment arribo a meta amb un temps de 2:27:33 i en la posició 74 de 134 corredors que van finalitzar. En Manu va acabar amb un temps de 2:14:27 i posició 48.
Un cop acabada la cursa a menjar ràpid alguna cosa mentres em canvio per la bici. En Manu decideix no fer la bici, ja que no es troba gens bé.
Jo veient el que m'espera parlo amb l'organitzador per si hi ha cap problema en si em canvio el recorregut (passo del de 110km al de 83 km). Em diuen que cap problema i cap a la sortida. Surto tranquil, amb agilitat i buscant el meu ritme. A les baixades em passa gent, però a les pujades n'adelanto jo. Em trobo amb pistes amples i molt ciclables, però cap al km 25 entrem en una zona de bosc, plana que amb la meva tècnica pèssima, me les fa putes. I la cosa es complica quan pel bosc ens fotem dintre d'una zona estreta amb baixada. Vaig moot puro per estar per la tècnica i intentant saltar un tronc del terra, la roda del davant em pica contra ell i surto volant pel davant de la bici. Caic en una posició amb les cames que m'enrampa fins les pestanyes! Total que em quedo esparramat tot sol al terra amb unes rampes del 15! Estiro, i quan em passen torno a pujar a la bici. Però ala que venia un repetxó, merda. Em tornava a enrampar. Veient que estic patint més que disfrutant em plantejo plegar. Arribo al km 31 on hi ha un control i avituallament. Esl pregunto que tal es el que em queda i em responen que si vaig molt cardat m'aconsellen que plegui. Així que els faig cas i em quedo amb ells per que em tornin amb el cotxe. Varem fer el mateix circuit que els corredors i sort que els vaig fer cas! Quines pujades m'esperaven!
Tot i haver plegat, he quedat encantat amb aquesta cursa. Poca gent, molt ben organitzada i en uns paissatges espectaculars. I ja estic esperant que l'any que ve es torni a celebrar per fer-la sencera (les 6 etapes).
Des de llavors, l'esport l'he deixat força de costat per la feina. Tot i així m'he mantingut en els 75kg. Però els últims 10 dies de Juliol han estat la perdició i he pujat fins a 78 kg. Així que ara toca menjar menys i entrenar més.
La setmana passada vaig fer la travessa de Sitges, pensant en la Marnatón (4 de setembre), per la qual no havia entrenat gens. El mar estava una mica picadet i les onades molestaven una mica, sobretot per intentar anar en línea recta. Al final vaig acabar els 2200 mts amb un temps de 36':45'', posició 56 de 267. Ara nedo cada dia per preparar la marnatón, però el 21 d'agost marxem a Noruega fins els 31. no he trobat cap piscina per poder anar a nedar algun dia.
diumenge 24 de maig de 2009
CRÒNICA SITGES I GAVÀ
Ja fa 2 caps de setmana que vaig córrer el triatló de Sitges. Aquest any aribava amb molt millor forma que les altres vegades que l'havia fet i amb moltes ganes.
Es dona la sortida i a l'aigua em col·loco en un lloc on no em dono ni un cop amb ningú. Surto de l'aigua en la posició 18. Em costa molt treure el neopré i perdo uns segons per enganxar-me a un petit grup de 3 que sortin en bici. De totes maneres surto amb en Carles Lerín, que em porta com un tiro fins a aquests 3 del davant i mica en mica anem agafant als que teníem al davant. Ens baixo a córrer dels 15 primers i començo la meva pitjor part de les 3. Corrent a peu estic molt lent. No puc córrer a una intensitat molt alta i això fa que em passi força gent. Al final acabo el 28è amb 1:02:38 de 280 participants finalitzats.
Molt content per la posició, però sobretot per tornar a passar-m'ho bé competint. La organització del triatló per mi va ser excel·lent.
El diumnege passat varem estar a Vilafranca amb la Colla a la 3ª Trobada de Colles Penedesenques juntament amb la Colla dels Castellers de Vilafranca, els Bordegassos de Vilanova (els nostres rivals), els Xicots de Vilafranca i els Minyons de l'Arboç.
Per la Jove de Sitges va ser el millor inici de temporada de la seva història amb un 5 de 7, el 4 de 7 i el 3 de 7 amb l'agulla. per mi va ser la estrena pujant a un castell en una actuació oficial (sempre havia estat a la pinya).
I ahir dissabte vaig anar a fer el Triatló de Gavà. La cursa va ser semblant a la de Sitges. Vaig sortir el 10è de l'aigua (segons la Cristina que estava a fopra contant els que sortien davant meu i ho vaig ratificar al primer gir de bici contant els que anaven davant meu) i en bici varem formar una grupeta que prometia anar molt ràpid, però a l'arribar a l'extrem més llunyà del circuit en bici hi havia un gir de 180º (just davant d'una rotonda!) i vaig frenar massa tard fent un recte. Això va fer que un noi del St Joan de les Abadesses que venia al darrera em fes l'afilador i caigués a terra. La resta del grup va girar i van marxar, però jo em vaig parar per veure si s'havia fet mal i demanar-li disculpes. El noi no es va fer res i vaig tornar a la bici, però sense opcions d'agafar al grup. Així que m'espero a un noi de l?olot que venia fort per darrera i anem fent fins a boxes. Em baixo a córrer i el de sempre. Agafo el meu ritme i anar fent. Al final el 33è amb un temps de 1:08:02 de 219 finalitzats.
La setmana vinent a Mataró, on tinc clar que ni sortirè dels 20 primers de l'aigua ni acabarè dels 35 primers, però on segur que m'ho torno a passar de puta mare!
Triatló de Sitges
Triatló de Gavà
Castells a Vilafranca
dilluns 4 de maig de 2009
CRÒNICA DE LISBOA
Ja fa més d'una setmana que vaig acabar Lisboa. I no he escrit la crònica, ja que he estat ttoa la setmana de colònies i el temps, precisament no em sobra.
Divendres 24 arribava a l'aeroport del Prat sobre les 8:00 del matí carregat amb la bici i la motxilla de roba, però sobretot amb una acollonamenta molt gran. Esperant per fer el pagament per embarcar la bici, vaig conèixer en Santi que també anava a Lisboa a fer el triatló. Em va comentar que feia pocs anys que havia començat amb el triatlons, però ja portava uns quants ironman entren cames. I jo em pregunto: amb lo que es disfruta fent olímpics i sprints, la gent com s'embarca a fer llarga distància de d'un principi? A l'aeroport també em trobo a en Tomy, en Joan Boada i l'Aleix, que també anaven a competir.
Bé, arribem a Lisboa i al'hotel (el tinc a 300 mts de boxes!) i el primer que faig es obrir la caixa de la bici (que m'havia deixat la Pili i encar li he de tornar!) cagat per si la bici està sencera o no. La monto i topt en ordre. Baixo a dinar amb en Santi i com no a menjar com un animal: pasta i un sandy del McDonalds (joder que bons estan!). Després anem a la reunió tècnica i els comentaris de la gent era sobre l fort vent que hi havia a Lisboa i les previsions pel dia de cursa, eren les mateixes.
Arriba dissabte. Les 5:00 del matí sona el despertador i m'aixeco. Baixo a esmorzar i faig com un dia normal: un parell de o0trradetes amb mermelada, un bol de llet amb cereals i un got de suc. Pujo a l'habitació per agafar-o tot i com no: apretón de última hora! Bé un cop arribo a boxes, entro i ho preparo tot mil vegades. Penso que segur que em deixo alguna cosa. Finalment i veient que o m'espavilo o no escalfo, surto dels boxes perque em marquin el dorsal a cames i braços. A córrer 25 minutets molts suaus i sobretot pensant en que he anat a acabar la prova. Que el temps és el de menys i que acabo segur. Torno a boxes per ficar-me el neopré (2n cop que m'el posava) i cap a l'aigua. La sortida es des de dintre i jo em faig el murri quan els jutges ens fan fora, perquedar-me a primera linea de sortida. Es dona la sortida i més de 500 persones sortim nedant cap a la primera boia. Es avui i encara estic flipant: ni una sola garrotada! Però en tota la cursa no vaig rebre ni un cop! Encara no m'ho crec. Bé, faig la primera volta a un ritme còmode, pensant que encara em queda molta cursa i sobretot seguint els consells de la gent més experta: la prova és molt llarga, així que tranquil al principi. La segona volta em trobo molt bé i apreto una mica nedant. Sortim de l'aigua i quan arribo a boxes flipo la de bicis que hi ha. I es que no vaig fer un temps gens dolent 27:33. La transició tranquila, però sense posar-me mitjons ni canviant-me de roba. Pillo el casc, em calço les sabatilles de bici, les barretes i cap a fora. Com no, foto una patinada d'aquelles de video zapping i em caic al mig del passadís de boxes, amb la bici. M'aixeco cagant llets, mort de vergonya i cap a fora . Començo la bici, centrat en intentar fer mitja de 30km/h com amínim. Faig la primera volta i al punt en que en direcció contraria em passa la moto amb el primer classificat, veig que no hi ha tanta gent davant meu. Apreto les dents i vinga a fer una bona bici, que encara baixarè de 5 hores. La primera volta la faig força bé, però a partir de la segona el vent es espectacular. Jo encara flipo de la de gent que em va adelantar en bici amb rodes de pals, lenticulars i amb tota la rosca ficada! Vaja animals! Bé, que acabo la bici en 2:46:46 (mitja de més de 30km/h) i a la segona transició. Aquesta la faig força més ràpid. Començo a córrer tranquil, amb el record de les rampes al duatló de st Joan de les Abadesses. Agafo un ritme i vinga a anar fent. 1 volta, 2 voltes, 3 volta (quin patiment, sobretot psicològic!) i 4ª volta (gaudint co un nen petit, veient que acabava sense caminar ni un metre). I com a premi, baixo de les 5 hores.
Quan vaig acabar em feia mal tot el cos, però l'alegria i emoció al creuar la meta, no tenen preu.
La classificació:
Posició 170 de 503 Finishers. Temps:
- Natació: 00:27:33
- T1: 00:03:03
- Bici: 02:46:46
- T2: 00:01:52
- Cursa peu: 01:37:57
- Temps total: 04:57:12
- Diferència amb el 1r: 01:03:22
Ara que he provat la llarga distància tinc un nou alicient nou per fer esport. La veritat es que els sprints i els olímpics em comencen a cansar (molt agònics i sobretot molta gent), tot i que aquest diumenge estic apuntat a Sitges.
M'agradaria poder córrer a Calella al mes d'Octubre, però no crec que pugui fer tot el volum que necessito per acabr-lo. A Lisboa vaig arribar molt just de km, sobretot en bici i carrera a peu, però això m'ha servit per demostrar-me, que la gent està molt equivocada pensant que per fer llarga distància es necessita entrenar mil hores al dia. Simplement es necessita entrenar lo necessari.
dilluns 20 d’abril de 2009
5 DIES
Això ja està aquí. Ara ja no hi ha res a fer per millorar la forma física. Només esperar i ser conscient del que puc fer amb l'entrenament que porto. Estic convençudíssim de que acabarè el triatló (el meu objectiu), però lluny de la marca que m'hagués agradat fer (4h 30 min). Tot i així, acabar per mi ja swerà un èxit i una gran satisfacció!
Ara a prepapar la maleta, la bici i tota la pesca i sobretot vigilar que no m'oblidi res! (sóc un crack deixant-me coses a casa!).
Aquest cap de setmana també tenim la 1ª actuació de la temporada. Una putada no poder estar per ajudar a la colla, però ja vindran altres actuacions.
Penjo un video d'un reportatge dels castellers de Vilafranca a Xile. Dura una estona, però està súper bé.
Salut!
http://www.tv3.cat/videos/497579
Ara a prepapar la maleta, la bici i tota la pesca i sobretot vigilar que no m'oblidi res! (sóc un crack deixant-me coses a casa!).
Aquest cap de setmana també tenim la 1ª actuació de la temporada. Una putada no poder estar per ajudar a la colla, però ja vindran altres actuacions.
Penjo un video d'un reportatge dels castellers de Vilafranca a Xile. Dura una estona, però està súper bé.
Salut!
http://www.tv3.cat/videos/497579
dilluns 30 de març de 2009
MITJA DE VALLS
Ahir vaig córrer la Mitja de Valls. Anava amb moltes ganes però amb molt poc entreno de cursa a peu, ja que en dues setmanes només havia pogut rodar 2 vegades i ja està.
Un cop a Valls vaig a escalfar amb en Santi (president de la colla jove dels castellers de Sitges). I un cop situats a la sortida me n'adono que no porto el xip. Me'l vaig deixar a la motxilla i ja no em donava temps per anar-lo a buscar. Així que li dic a un noi del cronometratge que tenia al costat i em diu que quan arribi a meta li digui i m'introduiran manualment.
Es dona la sortida i surto ràpid. Em col·loco amb un grup i anem fent fins al km 18 on sobtadament rebento i els 3 darrers kms es fan eterns. Tot i això arribo a meta amb un temps de 1:30:49 (75è de la general de quasi 400 participants que arriben a meta).
Puc estar molt content pel temps, tot i que m'hagués agradat acabar per sota de l'hora trenta (si no hagués rebentat als darrers kms hagués fet 1h 28).
Ara correrè el duatló de Sant Joan de les Abadesses i ja veurem si alguna cosa més.
Els passos per km que vaig fer a la mitja:
km 1: 4:14
km 2: 4:10
km 3: 4:21
km 4: 4:07
km 5: 4:53
km 6: 4:01
km 7: 4:11
km 8: 4:05
km 9: 4:06
km 10: 3:43 (41'53" acumulat)
km 11: 4:54
km 12 i 13: 8:37
km 13: 4:05
km 14: 4:16
km 15: 3:51
km 16: 4:23
km 17: 4:26
km 18: 4:26
km 19: 4:35
km 20: 4:57
temps meta: 1:30:49
Un cop a Valls vaig a escalfar amb en Santi (president de la colla jove dels castellers de Sitges). I un cop situats a la sortida me n'adono que no porto el xip. Me'l vaig deixar a la motxilla i ja no em donava temps per anar-lo a buscar. Així que li dic a un noi del cronometratge que tenia al costat i em diu que quan arribi a meta li digui i m'introduiran manualment.
Es dona la sortida i surto ràpid. Em col·loco amb un grup i anem fent fins al km 18 on sobtadament rebento i els 3 darrers kms es fan eterns. Tot i això arribo a meta amb un temps de 1:30:49 (75è de la general de quasi 400 participants que arriben a meta).
Puc estar molt content pel temps, tot i que m'hagués agradat acabar per sota de l'hora trenta (si no hagués rebentat als darrers kms hagués fet 1h 28).
Ara correrè el duatló de Sant Joan de les Abadesses i ja veurem si alguna cosa més.
Els passos per km que vaig fer a la mitja:
km 1: 4:14
km 2: 4:10
km 3: 4:21
km 4: 4:07
km 5: 4:53
km 6: 4:01
km 7: 4:11
km 8: 4:05
km 9: 4:06
km 10: 3:43 (41'53" acumulat)
km 11: 4:54
km 12 i 13: 8:37
km 13: 4:05
km 14: 4:16
km 15: 3:51
km 16: 4:23
km 17: 4:26
km 18: 4:26
km 19: 4:35
km 20: 4:57
temps meta: 1:30:49
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
